L'arrel de la protesta a la cultura popular anglosaxona l'hem de buscar als USA, als anys de la Gran Depressió. Un obrer, un emigrant, i una guitarra. Aquella màquina matava feixistes.
Woody Guthrie va conèixer la gana, el patiment de classe, l'explotació. Per això s'enfilava en aquells trens de mercaderies, amb altres com ell, rumb a LA o San Francisco, deixant Oklahoma, deixant Texas, deixant l'amor i els fills. A buscar feina i de pas aprofitar per cantar contra el capitalisme i el feixisme.
Woody llegia els diaris. I sabia, per que havia llegit sobre la República espanyola i l'alemanya, qué fràgil és la democràcia quan els que controlen el capital empenyen als obrers a odiar-se i a barallar-se entre ells per les molles del pastís. Sabia de quin costat estava la policia, l'FBI, l'exèrcit. però també coneixia el poder de la paraula, i de la música.
La seva no era la postura d'artista "compromés", tan de moda avui dia. No, ell era un obrer. havia dormit en vagons abandonats, havia baixat als boscos a buscar animals per no morir en mig d'una carretara, afamat. Havia pateja les ciutats en busca de feina. Però també era un artista, un poeta. Això sí, sense metàfores, sense voltes. Anava al gra. Molt punk.
I'm gonna tell you fascists
You may be surprised
The people in this world
Are getting organized
You're bound to lose
You fascists bound to lose
Race hatred cannot stop us
This one thing we know
Your poll tax and Jim Crow
And greed has got to go
You're bound to lose
You fascists bound to lose.
All of you fascists bound to lose:
I said, all of you
fascists bound to lose:
Yes sir, all of you
fascists bound to lose:
You're bound to lose! You fascists:
Bound to lose!
People of every color
Marching side to side
Marching 'cross these fields
Where a million fascists dies
You're bound to lose
You fascists bound to lose!
I'm going into this battle
And take my union gun
We'll end this world of slavery
Before this battle's won
You're bound to lose
You fascists bound to lose!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada