Auuuuuuu.... Feia el llop negre.
Ei, amic, havies sentit mai una veu així?
Unes paraules tan fetes miques?
Semblen cendres, pedres, trossos de vidre esmicolat que s'arrosseguen
per la gola i que arriben a l'estomac
per tornar a sortir, com a bales, cremant
Aquell era un troç d'home. Gaire bé dos metres i més de cent quilos. Havia sigut obrer del camp. Sí, és clar, al maleït sud dels camps de cotó. I va fugir a Chicago, com molts altres van fer després. I va treballar al ferrocarril, i a la construcció, i tenia les mans tan grans com el meu cap. També va ser un home del carrer i un gran músic.
El vell Llop va escriure tantes cançons, i tan bones, que aquells hippies i rockers van pendre el seu evangeli de serra elèctrica, de guitarra descarnada, aquelles harmòniques estridents, metàl·liques... I ho van fer tot seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada